Resultats de la cerca

Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya

Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris Mundo Diario , Estafeta literaria , Correo Catalán  i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista Gal Art  i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’Ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com…

Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham

Participà en el Modernisme i fou més tard teoritzador de l’ultraisme Entre les seves novelles destaquen El pobre Baby 1915, El eterno milagro 1918 i La huelga de los poetas 1921, i entre els seus treballs crítics, La nueva literatura 1917-27

Participà en l’aixecament dels desembristes 1825 i fou condemnat a mort Commutada la pena, fou deportat i morí lluitant al Caucas Publicà l’almanac Pol’arnaja zvezda ‘L’estel polar’, 1823-25, on recollí novelles, narracions i comentaris crítics plenament romàntics

Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari

Mostrà preferència per la literatura anglesa dels ss XVI i XVII, a Characters of Shakespeare's Plays 1817 i On Dramatic Literature of the Age of Elizabeth 1820 Altres assaigs crítics remarcables són Table Talk 1821-22 i The Spirit of the Age 1825

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques