Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

Capellà major del santuari de Santa Maria del Collell, és autor d’una crònica de la guerra de Successió centrada sobretot en els esdeveniments ocorreguts a les comarques gironines La crònica, que es troba dins el llibre d’Axidas de l’arxiu del collegi del santuari del Collell, fou editada i anotada per Lluís G Constans en “Una crónica inédita de la Guerra de Sucesión en Gerona”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , V 1950

Escriví Kronika wszystkiego świata ‘Crònica del món sencer’, 1551, primera crònica en llengua polonesa, i Komedia Justyna i Konstancjej ‘Comèdia de Justí i Constança’, 1557 Conreà, també, la literatura satírica Sātyry ‘Sàtires’, després del 1586

Compilà una Crònica universal des de la creació del món fins al 1057 La font principal utilitzada és la Synopsis historiarum de Joan Skylitzes, que hom només coneix pels extensos fragments incorporats a la crònica de Cedrè

Fou amic de Luter, Erasme i Melanchthon i viatjà per Itàlia i Holanda Escriví la Crónica do Felicíssimo Rei DManuel 1566, exemple d’historiografia erudita i cortesana La Crónica do Príncipe DJoão 1567 té el mateix to humanista

Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de…

És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors especialment pel Bayān al-mugrib d’ibn ‘Iḏārī La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials

Ocupà càrrecs destacats en la vida pública de Florència, i escriví una crònica sobre la ciutat, la Nuova cronica , en dotze llibres, des dels temps bíblics, que fou continuada pel seu germà Matteo i el fill d’aquest, Filippo, fins el 1364

Autor de l’ Estoire de la guerre sainte , crònica de la Tercera Croada, escrita en llengua francesa Súbdit de Ricard I d’Anglaterra, l’acompanyà probablement a Terra Santa És possible que la crònica fos inspirada en una narració normanda més antiga

Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom,  Crònica de Bernat Desclot Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i se centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o…