Resultats de la cerca

Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…

Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera identificà el crani del comte d’Espanya

Estudià a Lovaina i a Pàdua, amb GFabrici d’Acquapendente, i s’especialitzà en anatomia i cirurgia, on assajà la trepanació del crani Publicà, entre altres obres, De formatu foetu 1626

Professor a Franeker, Amsterdam i Groningen Fou l’introductor del concepte d’angle facial, que relacionà amb el desenvolupament del crani i indirectament amb la intelligència És autor de treballs sobre anatomia comparada Demostrationes anatomico-patologicae , 1760

Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal

Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia

Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

Fill de Louis i Mary Leakey , és autor d’importantíssims descobriments a l’E del llac Turkana entre els quals, el crani 1470 de Koobi Fora, atribuït a Homo habilis , així com un esquelet molt complet d’un Homo erectus de fa 1600000 anys, a la localitat de Nariokotome, l’anomenat "Turkana boy” Amb posterioritat a aquestes troballes, dedicà els seus esforços a la salvaguarda del patrimoni natural del seu país, Kenya, especialment amenaçat pels caçadors furtius El 1994, va rebre la medalla Hubbard, atorgada per la National Geographic Society