Resultats de la cerca

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

Treballà preferentment en escultura funerària Jean de Berry el cridà vers el 1384 a Mehum-sur-Yèvre, on li donà la direcció de les seves obres de pintura i d’escultura D’aquest període daten les miniatures del Psalteri de Jean de Berry París, Bibliothèque Nationale, que reflecteixen trets del realisme flamenc

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

En 1377-87 fou vicari general de García Fernández de Heredia, bisbe de Vic El 1387 fou elegit bisbe de Sogorb Era amic de Vicent Ferrer i partidari de Benet XIII Aquest el féu bisbe de Vic 1400-10 El 1409 cridà Vicent Ferrer a Vic per calmar les bandositats ciutadanes entre els Sala i Savassona i els Malla i els seus partidaris

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel

De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé