Resultats de la cerca

Començà la carrera com a actor en sèries de televisió, i en el cinema en Crime in the Streets 1957, de Don Siegel Seguiren una desena de títols com a actor secundari, entre d’altres  The Long Goodbye 1973, de Robert Altman, Good Men 2001, de Brian Connors i Hollywood Ending 2002, de Woody Allen El 1967 es donà a conèixer com a director amb el film The Fox , basat en l’obra de DH Lawrence Altres pellícules són The Cowboys 1972, Harry and Walter Go to New York 1976, The Rose 1979, On Golden Pond 1981, per la qual fou nominat a l’Oscar, The River 1984, Intersection 1994, Crime…

Convertit en un personatge gairebé mític, dominà amb la seva personalitat quasi tota la seva època Començà a treballar a París, al Boulevard du Crime i al Théâtre des Funambules, i féu una gran creació de Pierrot

Simbolista i, més tard, avantguardista, no abandonà mai l’expressió senzilla i la temàtica quotidiana En poesia escriví Província 1933, Cancioneiro do Ausente 1943, Entre Mar e Rio 1952, i en prosa, O Crime do Estudiante Baptista 1922 i Baianinha e Outras Mulheres 1927

Ha estat catedràtic de literatura a l’institut de Reus Poeta d’inspiració marinera — Profecía do mar 1966—, amb un lèxic riquíssim, relacionat amb la mar i els pescadors, insisteix en el tema en la seva obra narrativa Fins do mundo 1973 Ha conreat també el teatre Cen mil pesos crime 1961 Membre de la Real Academia Gallega 2010

De caràcter dur i dominant, inicià les seves activitats en el teatre i com a ballarina de sales de festa De la seva abundosa filmografia cal destacar Ladies of Leisure 1930, Forbidden 1932, The Bitter Tea of General Yen 1933, Stella Dallas 1937, Double Indemnity 1944, Executive Suite 1954, Crime of Passion 1956, Walk on the Wild Side 1961, The Night Walker 1964, The Letters 1973, The Thornbirds 1983, etc

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…

Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to…

Estudià ciències, psicologia i economia a Àustria i a Alemanya i emigrà a Anglaterra Considerat com el fundador de l’etnologia de camp moderna, ha estat un dels capdavanters de l’antropologia econòmica i l’introductor de la teoria funcionalisme Les seves enquestes de camp 1914-19 a les illes Trobriand Nova Guinea, entre els indígenes, són la base de les seves teories Entre la seva producció es destaquen The Family among the Australian Aborigines 1913, Argonauts of the Western Pacific 1922, Crime and Custom in Savage Society 1926, Sex and Repression in Savage Society 1927, The…

Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea…