Resultats de la cerca

Estudià les propietats dels cristalls, llur estructura i el comportament òptic, tèrmic, elèctric, etc Membre de l’Académie des Sciences, publicà diversos treballs sobre cristalls i minerals

Ha investigat la teoria quàntica en àtoms, molècules i cristalls, els orbitals atòmics, les bandes d’energia en els cristalls, etc Ha publicat nombroses obres, sobretot de teoria atòmica

Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

Treballà amb el seu pare, amb el qual descobrí una relació simple que explica el comportament dels raigs X en travessar els cristalls llei de Bragg Investigà amb aquest mètode diferents cristalls, molècules orgàniques, com l’hemoglobina, i els aliatges Substituí Ernest Rutherford com a professor de la Universitat de Manchester i com a director del laboratori Cavendish de Cambridge Rebé el premi Nobel de física juntament amb el seu pare, el 1915 És autor de The Crystalline State 1934, Electricity 1936 i Atomic Structure of minerals 1937

Publicà monografies sobre l’estructura dels cristalls de neu d’ençà del 1902, dels quals féu més de 5 000 microfotografies

A la seva obra Traité de cristallographie géométrique et physique formulà una teoria original per a explicar les propietats òptiques dels cristalls

Fou director de l’institut fisicoagronòmic de Leningrad i membre directiu de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Estudià les propietats físiques i elèctriques dels cristalls i dels semiconductors

Féu investigacions sobre la dispersió de la llum i sobre les propietats òptiques dels metalls Ideà el tub que duu el seu nom També féu estudis sobre la piroelectricitat dels cristalls

Autor de treballs sobre geometria cinemàtica, és conegut sobretot per les seves recerques mineralògiques Estudià l’estructura dels cristalls i, basant-se en els descobriments d’ABravais, proposà d’establir 130 grups de simetria