Resultats de la cerca

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats…

Començà a jugar al Putxet, que era el filial del CT Barcino, club amb què posteriorment desenvolupà la seva carrera Fou campiona d’Espanya individual 1964 i també de dobles i per equips 1963, 1964 En els Campionats de Catalunya fou campiona en dobles 1961 i als de Barcelona, tres cops campiona per equips i tres més en dobles 1962, 1963, 1964, fent parella amb Nacha Hospital els dos primers Participà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa 1962

Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina

Soci del Club Tennis Barcino, que presidí 1981-85, sota el seu mandat el club es proclamà campió de la Copa Intercontinental 1983 Collaborador de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1978-82, l’any 1982 fou l’organitzador del primer torneig de 25000 $ fet a Catalunya i de l’Associació Catalonian Tournements L’any 1986 fou cofundador, juntament amb Lluís Bruguera, de l’Academia Top Team També presidí el Club Nacional de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya 1987-91 i el Club de Tennis Llafranc 1998-2010 Creà el Campionat Escolar de Tennis de Catalunya amb la Fundació Jesús Serra, primer, i…

Membre del Club de Tir Montsià, fou un dels primers socis del club, fundat el 1984 Guanyà el seu primer campionat provincial el 1993 i el primer Campionat de Catalunya en pistola de foc central el 1997 Aconseguí el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat en nombroses ocasions, així com en pistola d’aire estàndard i pistola de 9 mm També aconseguí diversos trofeus de la Generalitat Guanyà el Campionat d’Espanya - Copa President en modalitat de foc central calibre 32 2006 Ha aconseguit èxits destacats en el Campionat d’Espanya de tir amb la selecció catalana El 2011 fou nomenat Mestre…

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland Garros 1974 i guanyà el…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…