Resultats de la cerca

És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869

Fou tretze vegades campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 2006-09, salt de llargada 2007, 2008, 2009, salt de llargada en pista 2007, 2009 i 60 m en pista coberta 2007-10 Fou internacional amb la selecció espanyola en una Supercopa d’Europa 4 × 100 m Es retirà a vint-i-tres anys, per culpa d’una lesió

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965

Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978

Els anys noranta ingressà al FC Barcelona, amb el qual es proclamà campiona de la Copa de la Reina 1994 La temporada 1997-98 fitxà per l’Estartit, que també jugava a la màxima categoria, la campanya 1999-2000 passà al Llers i després retornà a l’Estartit Es retirà a trenta-cinc anys, per culpa d’una lesió Fou 40 vegades internacional i amb Catalunya guanyà els Campionats d’Espanya de seleccions 1998, 1999 Jugava de defensa

Extrem esquerre, arribà al Futbol Club Barcelona l’estiu del 2000 procedent de l’Arsenal londinenc Jugà quatre temporades a l’equip blaugrana 2000-04, amb el qual disputà 137 partits oficials, marcà 19 gols i guanyà una Copa Catalunya 2004 En acabar la temporada 2003-04 es retirà per culpa de les lesions Fou 86 vegades internacional amb Holanda i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004, en què marcà 17 gols

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Enviat a l’Índia, ingressà a l’exèrcit de la Companyia de les Índies Orientals 1744 Derrotà els pirates de Gheria, Bombay 1756, i el nabab de Bengala a Plassey 1757 com a governador de Bengala 1758-60 féu avortar la influència francesa i l’holandesa a l’Índia Després d’una estada a Anglaterra 1760-64 fou nomenat par del regne De nou governador de Bengala 1764-67, perseguí la corrupció i es mostrà un gran administrador De nou a Anglaterra 1767, els seus enemics l’acusaren d’irregularitats i hom inicià investigacions parlamentàries 1772 Això, malgrat que en sortí lliure de culpa,…

Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu