Resultats de la cerca

Mentre cursava estudis secundaris exercí de model, tasca que deixà de banda quan decidí fer-se actriu Rebé classes d’interpretació al Lee Strasberg Institute, a Hollywood Li oferiren un petit paper a The Last Tycoon 1976, EKazan, que fou el primer pas d’una carrera cinematogràfica marcada pel nom de Nicolas Roeg, que fou el seu marit, que la dirigí a Eureka 1983, Insignificance 1984, Track 29 1988 i Cold Heaven 1996 Especialitzada en papers de dona esquerpa, de passat fosc, intervingué en altres títols, com ara Black Widow 1987, BRafelson, al costat de Debra Winger, Kafka 1991,…

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…

Estudià filosofia 1922-26 i teologia 1930-35, al mateix temps que cursava musicologia amb Louis van Tulder, Marius Monnikendam i Johan Winnubst Ensenyà història i teoria de la música en diferents centres, com als conservatoris de Rotterdam 1939-43 i Amsterdam 1937-43 i a la universitat de la capital holandesa a partir del 1947 Fou secretari de la Unió Musical del Regne dels Països Baixos 1945-58, fundador i secretari de Nederlandse Toonkunstenaars Raad i president del Nederlandse Sint-Gregoriusvereniging 1958-67 Estudià molts aspectes de la música i la teoria musical de l’Edat…

Estudià de primer a Cracòvia, i després a Praga amb A Dreyschock piano i J Krejcí orgue i contrapunt mentre cursava filosofia a la Universitat Feu estades a Viena i a París, i de nou a Polònia impartí classes a Varsòvia 1872-81 A partir del 1881 s’establí a Cracòvia, on ensenyà composició i orgue al Conservatori, que dirigí des del 1887 Continuador de la línia operística de S Moniuszko, compongué una música que incorpora tant el folklore polonès com un cert classicisme tradicional que prengué gran volada lírica en l’obra escènica i vocal Destaquen les òperes Konrad Wallenrod 1885…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…

Estudià art a Llotja, alhora que cursava magisteri, filosofia i medicina Fou l’inspirador i el principal promotor del Saló de Maig a Barcelona, i fundador, entre d’altres, del grup Lais, on el 1949 i al Cercle Artístic de Barcelona donà a conèixer el Manifest Negre , basat en una frase de Dufy Aplicà a les teles una gran densitat de color, que acostumava a juxtaposar o barrejar amb extrema violència El patetisme és una constant en la seva obra, malgrat no disposar d’intencions moralitzadores Prengué part en diverses edicions de la Biennal Hispanoamericana i en una ocasió…

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar una malaltia…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li…