Resultats de la cerca

Participà des de ben jove en els campionats de trial de França i Europa L’any 2000 prengué part per primera vegada en el ralli París-Dakar on quedà en setzena posició Al llarg de la seva trajectòria assolí victòries destacades com el ralli París-Dakar 2005 2005 i el 2007, i on fou segon en les edicions del 2003, el 2006 i el 2009, aquest darrer en terres sud-americanes, el ralli de Tunis 2004 i 2005, el del Marroc 2000 i 2003, el de Las Pampas 2002 i la carrera UAE Desert Challenge 2001, 2002 i 2003 Des de fa alguns anys resideix al Principat d’Andorra, on participa…

Cresqué al suburbi segregat de Soweto , i el 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Limpopo, on el mateix any s’inicià en l’activisme estudiantil contra l’ apartheid El 1974 fou detingut i empresonat onze mesos acusat de terrorisme El 1976, arran de les rebellions a Soweto fou novament detingut i internat durant sis mesos En completar els estudis 1981, s’incorporà com a assessor legal al Consell de Sindicats de Sud-àfrica Fundador i secretari general del Sindicat Nacional de Miners 1982, a través d’aquesta organització esdevingué un líder destacat de l’African National Congress, i…

Autor de dues tragèdies — The revenger's tragedy 1607, inspirada en el Hamlet shakespearià, i The atheist's tragedy 1611—, hom li atribueix també el drama The Nobleman 1612 i el tractat satíric Laugh and lie down 1605

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg compositiu, té…

Després d’estudiar a Eton i Oxford, collaborà en les seccions literàries del “Times” i “The Observer” El 1939 fundà la revista literària “Horizon” Publicà la novella The Rock Pool 1935, i nombrosos assaigs, entre els quals cal esmentar Enemies of the Promise 1938 i especialment The Unquiet Grave 1944, on exposa les seves opinions sobre temes diversos tot palesant un important bagatge literari

Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química

Ha fet nombroses investigacions sobre citologia, genètica i evolució Entre altres obres, ha publicat Evolution on Genetic Systems 1958, Genetics and Man 1964, Cytology 1965 i The Little Universe of Man 1978

Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person

Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són September Affair…

La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…