Resultats de la cerca

Autor d’uns Mimiambs, que es destaquen pel refús del dialecte dòric, tradicional en el mim, i per l’ús del metre coliàmbic, pel to popularista del llenguatge i per la seva intencionalitat satírica

Construí 437-432 aC els Propileus a l’Acropòlis atenesa, on, resolent magistralment el problema de l’espai i dels desnivells, aixecà un pòrtic d’entrada majestuós i monumental, amb cinc portes i amb l’alternança de columnes d’ordre dòric i jònic esculpides en marbre del Pentèlic

Els seus mims estan dividits, segons el tema, en masculins i femenins Són escrits en prosa rítmica i en dialecte dòric Els temes fan referència a la vida ordinària Possiblement Sofró és el creador del mim literari i l’introductor del realisme en la literatura grega Herodes i Teòcrit n'evidencien influències literàries

No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de…

En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del collegi del Patriarca, a València L’any 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe Extremadura L’any 1620 passà a El Escorial, on treballà en les obres del panteó reial

La seva obra és nombrosa, i es divideix en grans cases unifamiliars per a la incipient burgesia, asils el de Romeus i el de Sant Joan Baptista i encàrrecs d’associacions i edificis oficials de València i rodalia Els seus edificis principals són la part primitiva de la benèfica Associació de Nostra Senyora dels Desemparats 1864 —on emprà el ferro colat per a certes parts de la construcció—, possiblement el claustre —dòric— de la Universitat Literària i, sobretot, la Plaça de Toros plans el 1850, d’un llenguatge neoclàssic impecable, tota de maó vist i amb capacitat per a uns 17…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…