Resultats de la cerca

Condeixeble de Mistral, formà part del cercle avinyonès d’on nasqué el felibritge La seva producció és aplegada a La Farandola 1862, recull de poemes alegres i lleugers, d’inspiració epicúria i de factura mistraliana hom ha dit que alguns poemes de Matieu eren, realment, obra de Mistral

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997…

A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites

Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…

Estudià a l’Escola Massana, on des del 1960 fou professor de l’assignatura d’esmalt i investigador en els procediments tècnics i conceptuals de la metodologia d’aquest ensenyament Absorbit per la docència, la seva obra és realitzada, sobretot, per encàrrec El 1986 participà en l’exposició ‘Catalunya Centre d’Art’ a Girona, i el 1987, en el Premi Massana Soldevila a la Galeria Dau al Set de Barcelona