Resultats de la cerca

Inquiet i rebel, la creació que féu de Cal Trask a East of Eden 1955 el convertí en l’ídol d’una joventut desorientada i inconformista La seva mort violenta l’elevà a la categoria de mite de tota una generació de joves També protagonitzà Rebel without a Cause 1955 i Giant 1956

Interpretà 16 pellícules juntament amb Jerry Lewis, entre les quals Artists and Models i Fool for Anita , totes dues dirigides per Frank Tashlin Posteriorment realitzà les que són considerades les seves millors interpretacions, en films com Some Came Running 1958 de VMinnelli, Rio Bravo 1959 de Howard Hawks, Bells Are Ringing 1960, també de Minnelli, i Kiss Me, Stupid 1964 de Billy Wilder i Rough night in Jericho 1967 Martin fou molt conegut, també, en la seva faceta de cantant

El seu treball, bàsicament desenvolupat des del 1990 en pellícules de 16 mm, busca les connexions entre la història i el present, realitat i ficció, de manera que se serveix del film com a element de meditació, que es mostra en un loop continu No es tracta estrictament d’històries amb un principi i un final, sinó d’imatges que s’estenen en el temps Són molt importants les qualitats específiques d’elaboració perquè refereixen a altres tècniques com la pintura També realitza dibuixos, fotografies i treballs acústics, sempre dins aquest vessant conceptual que regeix la idea i l’estructura de la…

Ocupà el càrrec de secretari d’estat a l’administració Truman 1949-53 Fou un dels promotors de l’UNRRA 1943 i del Pla Marshall 1948 intervingué en la creació de l’OTAN 1949-50 i en l’elaboració del tractat de pau amb el Japó 1951 Propugnà l’entesa entre els EUA, l’URSS i la Gran Bretanya i el desarmament L’any 1970 guanyà el premi Pulitzer d’història amb Present at the Creation

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal amb A Stroessel i posteriorment amplià la seva formació musical a la Universitat de Colúmbia Debutà el 1937 i un any després fundà l’Orquestra de Cambra de Nova York Fou el primer director de raça negra que aconseguí obrir-se un camí en l’àmbit internacional, convidat per diferents orquestres nord-americanes NBC, Filharmònica de Nova York, Orquestra de Filadèlfia i europees Göteborg, Frankfurt, a més de la d’Israel i l’Orquestra Simfònica de Sydney El 1944 fundà l’American Youth Orchestra Entre el 1961 i el 1974 exercí el càrrec de…

Ha fet nombroses investigacions sobre citologia, genètica i evolució Entre altres obres, ha publicat Evolution on Genetic Systems 1958, Genetics and Man 1964, Cytology 1965 i The Little Universe of Man 1978

El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis, obtingué un…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941 i no hi…

A la darreria del s XVIII hom li atribuí una sèrie de composicions poètiques en gaèlic, conservades al manuscrit anomenat Book of the Dean of Lismore ‘Llibre del degà de Lismore’, 1512-26, adquirit per James Mac Pherson , que hi afegí alguns poemes escrits per ell mateix i presentà tot el grup de composicions com si fos obra d’Ossian