Resultats de la cerca

Essencialment romàntic, es decantà per la temàtica indígena i popular, que reflectí en Leyendas mexicanas 1862 Com a contista cal destacar la seva sèrie recollida en Noche al raso 1870

La seva obra, molt influïda per Rembrandt, es decantà posteriorment vers l’art de Van der Helst Fou un retratista notable Els quatre regents de l’hospici de leprosos d’Amsterdam 1668, Elisabeth Bas

Molt influït pel corrent hegelià, considerà la història com a procés de l’esperit Posteriorment es decantà cap a l’empirisme Escriví Geschichte der neueren Philosophie ‘Historia de la filosofia moderna’, 1854-77, en sis volums

Inicià la seva obra dins el corrent neorealista i es decantà després per films històrics com La rivolta dei gladiatori 1958, Ercole alla conquista della Atlantida 1961, etc Posteriorment realitzà nombroses adaptacions televisives de clàssics literaris

Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya Guanyà dues medalles d’or als campionats mundials del 1999 i el 2000 Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903

Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti Tanmateix, es decantà progressivament vers un realisme expressionista del qual el més representatiu són les sèries d’"homes vermells” Tractà amb freqüència del tema religiós, el muralisme i l’escenografia Des del 1964 féu estades periòdiques a Mallorca

Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d’Olèrdola S’inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista Fou alcalde de Barcelona 1916-17 i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical