Resultats de la cerca

Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa

Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat

Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta’ ālīf d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors

Cinquena muller d’ Enric VIII 1540 Neboda de Thomas Howard , el seu casament 1540 fou decidit per aquest i per Stephen Gardiner , bisbe de Winchester, per tal d’anullar la influència de Thomas Cromwell , protector d’ Anna de Clèves Acusada d’adulteri, fou condemnada a mort

Fou un dels fundadors de la Rābita al-Qalamiyya o agrupació literària d’escriptors àrabs emigrats als EUA Collaborà a la revista d’expressió àrab “Al-Funūn”, a Nova York, i a diversos periòdics de caire polític Fou un decidit partidari de la modernització de la poesia àrab

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’…

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell

Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764

Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul