Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Teodora Lamadrid
Teatre
Actriu.
El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid
Joan Colom i Sales
Teatre
Autor teatral i actor.
Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València
Julián Romea y Yanguas
Teatre
Actor teatral.
Casat amb l’actriu Matilde Díez, dirigiren ambdós durant molts anys el Teatro Príncipe de Madrid Fou molt apreciat com a actor tràgic i revolucionà la tècnica de la declamació Publicà també Poesías 1846 i Ideas generales sobre el arte del teatro 1866
Herodes Àtic
Filosofia
Literat i orador atenès.
Fou cònsol a Roma 143 A Atenes fundà una escola de retòrica i embellí la ciutat amb obres sumptuoses, entre les quals es destaca l’Odeó, a l’Acròpolis Seguidor de l’aticisme més pur, dels seus escrits només ha restat la declamació De la República , a favor de la guerra
Antoni M. Ballester i Puchalt
Literatura catalana
Comediògraf.
Advocat penalista, fundà “El Foro Valenciano” Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat
Antoni M. Ballester i Puchalt
Teatre
Comediògraf.
Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat
Joan Colom i Sales
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot, oratoris…
Pauleta Pàmies i Serra
Dansa i ball
Ballarina.
El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal 1871-73, al Liceu 1880-81 i en altres teatres barcelonins Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d' El corregidor y la molinera , de Falla 1917 A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies Barcelona 1873 — 1956, fou catedràtic de declamació del conservatori…
Felip Cortiella i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta, narrador i tipògraf.
D’extracció obrera, milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català Treballà a l’editorial L’Avenç fundà la Companyia Lliure de Declamació, dissolta el 1895, i poc temps després creà l’Agrupació Avenir, des d’on féu conèixer Ibsen, Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau, etc, que traduí Autor dels drames Els artistes de la vida 1898, Els mals pastors 1901, Dolora 1903 i El morenet 1904 El 1933 publicà La vida gloriosa , recull de diversos escrits redactats entre el 1918 i el 1927, entre els quals la comèdia La brava joventut i el poema dramàtic Flametes del gran…