Resultats de la cerca

Filla d’Enric IV de Castella i de Joana de Portugal, el partit nobiliari la considerà filla de Beltrán de la Cueva d’on li ve el sobrenom, i el seu pare la declarà illegítima 1468 Posteriorment 1470, però, la declarà legítima i hereva En morir ell, Joana es casà amb Alfons V de Portugal 1474, i s’encetà la guerra civil de Castella entre els seus partidaris i els d’Isabel Derrotat Alfons V 1476, aquest cedí, i Joana fou reclosa en un monestir de Coïmbra

A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca

Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat 1076 per Al-Muqtadir de Saragossa Cap al 1087 es declarà independent Encunyà dirhems al seu nom

Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754

Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612 Escriví una Relació de la santa vida de Guillem Malferit

Fill de Carles II de Romania  i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat…

Es declarà fidel als abbàssides en llur lluita contra els nouvinguts omeies per la possessió d’Al-Andalus 777 ‘Abd al-Raḥmān I, una vegada establerta la seva autoritat sobre l’emirat, envaí el regne 779 i derrotà Atanagild

Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament

Fou membre del partit socialista i director de L’Avanti Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de l’entrada d’Itàlia a la guerra Es declarà contrari a l’annexió a Itàlia del Tirol del Sud i de la Dalmàcia

Membre de la convenció constitucional de Virgínia, promogué la convenció de Filadèlfia 1787, on dirigí la redacció de la constitució Diputat 1789-99, fou, amb Jefferson, un dels fundadors del partit republicà Elegit president 1809-17, declarà la guerra a la Gran Bretanya 1812-15