Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Filomena de Santa Coloma
Cristianisme
Nom que prengué Josepa Ferrer i Galzeran en entrar a l’orde dels mínims, a Valls (1860).
Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte 1866 Morí en un rapte místic El seu cos es conserva incorrupte Fou declarada venerable el 1896
Andrianampoinimerina
Història
Rei de Merina, a Madagascar.
Sobirà d’Ambohimanga 1787, enfortí la seva autoritat, reorganitzà l’administració, impulsà el funcionament de les assemblees d’ancians i reformà el sistema fiscal La terra fou declarada propietat reial alhora que era racionalitzada la producció d’arròs
Caterina Albert
Història
Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona, casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.
Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial
Rosa de Lima
Cristianisme
Mística peruana.
D’ascendència criolla i de nom Isabel Flores, hom l’anomenà Rosa a causa de la seva bellesa Terciària dominicana 1606, visqué a casa seva una vida de pregària i mortificació Primera de les santes americanes, fou canonitzada el 1671 i declarada patrona de les Amèriques La seva festa se celebra el 23 d’agost
Joseph Marie Jacquard

Monument a Joseph Marie Jacquard, a la plaça de La Croix-Rousse, a Lió
© MC
Indústria tèxtil
Inventor francès.
Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública
Margarida II de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca (1972-2024).
Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024
Blas de Otero
Literatura
Poeta basc en llengua castellana.
Partint d’un cert misticisme a Cántico Espiritual 1942, es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa, el tema de la qual és el problema d’Espanya Ángel fieramente humano 1951 i Redoble de conciencia 1951 presenten ja d’una manera declarada aquest compromís Pido la paz y la palabra 1955 ha influït decisivament en els poetes més joves, i és la seva obra més representativa També ha escrit En castellano 1959 i Que trata de España 1964
Joan Nadal i Guarda
Economia
Comerciant i funcionari.
Es traslladà el 1777 a l’Argentina, on arribà i s’establí, amb el seu germà Jaume Nadal, al Riu de la Plata Més tard, tots dos, fixaren la seva residència a Salta, on obriren un negoci Implicat directament en la política, milità al bàndol reialista el 1808 aportà diners a favor de la monarquia espanyola per a la guerra declarada contra França Fou membre del Cabildo de Salta i, el 1810, participà en el Cabildo Abierto
Avel·lina Lacasa
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya de 100 m lliure 1945 i de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1944, 1945 La primera d’aquestes dues travessies fou declarada Campionat de fons per la federació espanyola i, per tant, també n’esdevingué campiona estatal, títol que s’afegí als vuit conquerits en piscina, una vegada en 100 m lliure 1946, una altra en relleus 3 × 100 m estils 1947 i sis vegades en 4 × 100 m lliure 1942-47
Rafael Durancamps i Folguera
Pintura
Pintor, dit inicialment Rafael Duran i Camps.
Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina