Resultats de la cerca

Vida Amb el seu germà bessó Jordi aprengueren l’ofici de fuster al taller del seu pare, i a l’Escola Massana estudiaren retaule, pintura, escultura i esmalt Intervingueren en la creació del collectiu Grup d’Amics del Teatre GAT i en la primera televisió local de l’Estat espanyol, RTV Cardedeu El 1980 començaren a treballar professionalment, tant en televisió com en teatre, dissenyaren cartells i fundaren una empresa de construcció a Santa Agnès de Malanyanes Vallès Oriental Amb la intenció de mantenir una tradició artesanal en la manera de treballar, collaboraren amb companyies teatrals com…

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a…

Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…

Des del 1915 visqué a Barcelona, on estudià pintura i arts decoratives El 1934 fou premiat per l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya Féu els decorats de diverses pellícules als estudis Orfea, entre els quals destacà el de la producció de Don Joan de Serrallonga

Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid

El 1927 anà a París, on tingué un gran èxit amb la creació de vestits de gènere de punt decorats amb dibuixos surrealistes Fou gran amiga dels artistes del surrealisme, que influïren en les seves creacions, tant pel que fa a les formes dels vestits com a les decoracions dels teixits Les seves extravagàncies estètiques la menaren a utilitzar colors molt atrevits a l’època Durant la Segona Guerra Mundial visqué als EUA, on creà una societat, i després retornà a París, on tancà la seva casa el 1954

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…