Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Núria Cardellach Ramírez
Altres esports de pilota o bola
Jugadora de raquetbol.
Fou finalista del primer Campionat de Catalunya individual absolut 2006 En l’àmbit internacional, ha defensat la selecció catalana en dos Campionats del Món 2006, 2008 i en dos Campionats d’Europa 2007, 2009
John Cleveland
Literatura anglesa
Poeta anglès.
D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656
Leònides I
Història
Rei d’Esparta, germanastre de Cleòmenes I, el qual succeí (~488 aC).
Pel fet d’haver defensat, fins a morir, el pas de les Termòpiles , al capdavant d’un reduït exèrcit de 300 homes, davant les forces invasores de Xerxes, es féu mereixedor dels més alts elogis
Daniel Rocamora Blázquez
Voleibol
Jugador de voleibol.
S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana
Riambau de Corbera
Història
Cavaller errant.
El 1434 prengué part, amb altres cavallers de la corona catalanoaragonesa, en el famós Passo Honroso , defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia Junyí amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona
Maurice Delbouille
Lingüística i sociolingüística
Filòleg belga.
Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edat mitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme
Francesc Saplana
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor.
Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau
Guiu de Montfort
Història
Noble francès.
Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI
Emili Hugas
Història
Anarquista.
Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890
Guillem VII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1149-72) i d’Omelàs des del 1168, fill i successor de Guillem VI i de Sibil·la de Mataplana.
Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina