Resultats de la cerca

El 767, en un conclave secret, s’autonomenà antiexiliarca i fundà la secta dels caraïtes, que defensava la lliure interpretació del text bíblic

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Defensava, contra les teories pitagòriques, el criteri de la sensibilitat i de la pràctica musical per damunt del càlcul Escriví un tractat sobre Elements harmònics i un altre Sobre el ritme , publicats a Venècia l’any 1785

Amb una política hàbil, arribà a dominar altra vegada les ciutats de la Jònia, contra Agesilau d’Esparta que les defensava, i proclamà l’anomenada pau del Rei o d’Antàlcides Egipte se separà del poder reial

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera

Autor de versos impregnats de pessimisme i mística, escriví també novelles històriques —la trilogia Khristos i Antikhrist ‘Crist i Anticrist’, 1894-1904, la trilogia Pável I ‘Pau I’, 1908, Aleksandr I 1911-12, 14 Dekabrjá ‘El 14 de desembre’, 1918— que interpreten els esdeveniments des d’un angle místic religiós Com a crític defensava el simbolisme i el decadentisme i lluitava contra les tendències literàries democràtiques i realistes

És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador N'escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea

Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855