Resultats de la cerca

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia A la mort d’Ègica 702, Vítiza governà sol a Toledo Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta És veritat, però, que…

Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de llop 2005 premi…

Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…