Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Alves Redol
Literatura
Novel·lista portuguès, molt influït pels neorealistes brasilers, sobretot Graciliano Ramos i Jorge Amado.
És un dels iniciadors del neorealisme portuguès Ha deixat una obra molt extensa però desigual, amb intencions didàctiques o testimonials Obres principals Gaibéus 1939 Olhos de água 1954, Cavalo espantado 1960 i Barranco de Cegos 1962
Rafael d’Olot
Filosofia
Filòsof.
Caputxí, fou provincial del seu orde La seva filosofia era un platonisme a l’estil de sant Bonaventura Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris DBonaventurae , obra que Jacint d’Olp mort el 1695 havia deixat inacabada
Giuseppe Cocchiara
Antropologia
Folklorista italià.
Professor d’història de les tradicions populars i d’etnologia a la Universitat de Palerm, ha deixat nombroses obres, entre les quals una important Storia del folklore in Europa 1952 i una síntesi pòstuma sobre Le origini della poesia popolare 1966
Antonio Domingo de Mendoza-Caamaño de Sotomayor y de Caamaño
Història
Segon marquès de Villagarcía i vescomte de Barrantes.
Lloctinent general de València 1701-05, el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid en arribar aquestes a les portes de la ciutat, renuncià el càrrec La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705 Deixat en llibertat, es retirà a Madrid
Pere Nicolau Factor i Estanya
Literatura catalana
Escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre
Hilarió Soler Alomà
Arx. Jordi Badia Soler
Escacs
Promotor dels escacs a Catalunya.
A la dècada de 1860, juntament amb altres aficionats, com Eusebi Riu Canal o Carles Bosch de la Trinxeria, constituïren un Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat després al Cafè Cuyàs L’any 1862, juntament amb Eusebi Riu, fundà la revista mensual El Ajedrez , primera publicació d’escacs a l’Estat El 1865, quan ja s’havia deixat d’editar, se’n publicaren els tretze números en un sol tom
Joaquim Borralleras i Grau
Literatura catalana
Promotor d’activitats literàries.
Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla o Francesc Pujols, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Sagarra, Pla i Enric Jardí han deixat testimoni del seu caràcter d’incitador d’activitats artístiques i literàries la divulgació de Proust, per exemple
Dècim Magne Ausoni
Literatura
Retòrica
Poeta llatí i mestre en retòrica.
Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis
Gausbert de Peralada
© Fototeca.cat
Història
Magnat, germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles.
Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats
Francesc Galceran de Lloris i de Borja
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina