Resultats de la cerca

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949

És autor de nombroses obres poètiques, i de novelles realistes, plenes d’idealisme i tradicionalisme, en les quals evoca els humils patriotes de la resistència nacional txeca Entre les seves obres cal esmentar Zapadii vlastenci ‘Patriotes oblidats’, 1894, Mezi lidmi ‘Entre el poble’, 1898, Sirotek ‘L’orfe’, 1903, O ztraceném sevci ‘El sabater perdut’, 1920 i Kalibov zločin ‘El delicte de Kalib’, 1925

Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig Fou el principal representant de la teoria de la reparació Vergeltungstheorie en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que les seves lleis siguin obeïdes Entre les seves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung ‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums, Gehorsamsrecht ‘El dret d’obediència’ i Genugtuungsrecht ‘El dret de reparació’

Vida i obra Cursà estudis de filosofia El 1995 publicà Volves i olives 1995, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1994, i, a continuació, Passions apòcrifes 1995, Guerres perdudes 1997, premi Joanot Martorell 1996 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1998, El cos del delicte 2000, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1999, L’infidel 2000, premi Enric Valor de novella 1999, una visió crítica de la transició, i Havanera 2006, premi Alfons el Magnànim, 2005, visió de la Cuba del segle XIX El 2008 guanyà el premi Enric Valor de novella de la Diputació d’Alacant per El…

Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…

Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan encara guaria de…

Diplomada en direcció financera per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, el 1985 s’incorporà a la cooperativa AKO Electromecànica, on ocupà el càrrec de directora d’administració i finances fins al seu nomenament com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Integrada com a regidora al grup municipal de Convergència i Unió , encapçalat per Esteve Orriols, des del 2003, al juny del 2011 fou nomenada alcaldessa de la ciutat El 2015 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre A l’abril del 2016 fou nomenada presidenta de l’…

Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l’economia i…

Llicenciat en dret, fou regidor de l’Ajuntament de València 1991-96, on fou primer tinent d’alcalde, delegat de Transports i president de l’empresa municipal de transports Diputat al Congrés pel Partido Popular 1996-2002, en 1997-99 ocupà el càrrec de conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana Posteriorment fou secretari d’estat d’Administracions Territorials 1999-2000 i delegat del govern al País Valencià 2002 En les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2003, fou elegit president de la Generalitat Valenciana, després d’una forta pugna amb Eduardo Zaplana…