Resultats de la cerca

Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de Gounod, al Covent…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu…

Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol

Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur

Actuà a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, on introduí, a partir del 1388, l' escaquer i un repertori de música instrumental, en especial estampides Tingué un paper notable en l’evolució de la música per a tecla

Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya-Aragó Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn mort l’any 1153, i després amb el comte Cèntul III de Bigorra mort vers el 1185

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis…

En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori de Música de Barcelona Ha…