Resultats de la cerca

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

Residí a París des del 1894 Del simbolisme i la caricatura passà a l’abstracció, amb Fuga en vermell i blau 1911 Formà part de la Section d'Or , i fou fundador, amb RDelaunay, de l’estil denominat per GAppollinaire orfisme

Com la major part dels seus contemporanis, seguí fidelment la influència marcada pels postulats de l’escultor Thorwaldsen, que arribà a imitar La irradiació de la seva obra se centra a la ciutat de Munic, on cal destacar el conjunt denominat Bavaria monument a Baviera

Fou amic de Burke i de Johnson Hom l’ha denominat poeta dels pobres la seva obra és un cant a les virtuts dels desheretats de la fortuna Cal esmentar-ne les obres The Library 1781, The Village 1783, Tales in Verse 1812, Tales of the Hall 1817-18

La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka 1851 i la novella Dva Idola ‘Dos ídols’, 1852

Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa

És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial

Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Massana, n'esdevingué professor de dibuix i esmalt Fou deixeble de Miquel Soldevila Participà en diverses mostres estatals d’arts decoratives, i fou premiat en l’edició del 1949 celebrada a Madrid Practicà també el dibuix, l’escultura i la pintura Com a esmaltador és considerat un dels pioners del ressorgiment de l’art de l’esmalt del segle XX, en el que s’ha denominat Escola de Barcelona La seva obra figura en multitud de colleccions particulars i de l’Ajuntament de Barcelona

Estudià a l’escola tècnica superior de Madrid on es titulà el 1955 i en fou nomenat professor el 1965 Les seves primeres obres se situen en el terreny dels habitatges socials Establí un sistema modular denominat “Hele” que fou guardonat per la biennal de São Paulo, fet que el donà a conèixer internacionalment La seva obra més coneguda és el conjunt de l’ambaixada d’Espanya a Brasília 1973-76, on mostra un concepte d’arquitectura modular molt evolucionat D’entre els seus escrits sobresurt Redes y ritmos espaciales 1965