Resultats de la cerca

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950…

Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941 Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona 1941-51 President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la Federació…

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Considerat com un dels iniciadors de la dermatologia moderna

Especialitzat en dermatologia, estudià diverses malalties de la pell, i el 1875 descriví l’atròfia idiopàtica coneguda com a malaltia de Taylor

Estudià l’èczema i diverses malalties de la pell, que exposà en un Atles 1897 També proposà noves tècniques terapèutiques

Professor de dermatologia a la Universitat de Viena des del 1879, estudià nombroses malalties cutànies, i descriví el sarcoma que duu el seu nom

Fou collaborador de l’escola de XVilanova, del qual fou professor adjunt Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona 1967, publicà treballs sobre citologia cutània, tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques

Professor de dermatologia a l’hospital Saint-Louis de París, fou un dels iniciadors de l’estudi histològic de les malalties de la pell i féu treballs importants sobre la sarcoïdosi malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann