Resultats de la cerca

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la Independència…

Conegué les lleis discriminatòries al despatx del seu pare, el jutge DCady Casada amb l’abolicionista Henry Brewster Stanton 1840, es lliurà a la reivindicació feminista En collaboració amb Susan BAnthony escriví The Revolution 1868-70, i amb Matilde Gage The History of Woman Suffrage 1881-1922

Graduat pel University College Dublin 1945, el 1948 continuà els estudis als Estats Units a l’Illinois Institute of Technology de Chicago amb Mies van der Rohe, que abandonà abans de completar el primer semestre El 1950 s’incorporà al despatx d’ Eero Saarinen , on conegué el seu collaborador habitual, John Dinkeloo, amb el qual completà els projectes interromputs amb la mort de l’arquitecte finlandès 1961 Posteriorment, amb el nom de Kevin Roche John Dinkeloo and Associates, continuaren el despatx de Saarinen El seu primer projecte sota aquest nom fou l’Oakland…

Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota…

Passant al despatx d’advocat de Lluhí i Rissech i especialista en lleis municipals Fou un dels fundadors del periòdic L’Opinió  i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà a l’ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcalde Ocupà el càrrec de conseller de justícia i dret 1931-33 i 1936 del govern de la Generalitat Exiliat el 1939, emigrà a Colòmbia i després a Panamà, on fou assessor tècnic del ministeri de finances durant vint-i-cinc anys, i dirigí la publicació Catalunya  1946

Titulat el 1906 Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria 1908 i la casa Pujadas 1909, a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política