Resultats de la cerca

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907

Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals, però el 1878 s’incorporà al moviment de la Renaixença de Lo Rat-Penat amb el poema Desperta, València hermosa Publicà els reculls Flors d’enguany i Mil i un epigrames Féu teatre satiricocostumista en català Babel a fosques , Toreros i peteneres , L’agüela Pecala , etc i en castellà

El seu primer recull, Poems 1953, despertà un gran interès, i l’any següent guanyà el premi Somerset Maugham amb el recull A Way of Looking 1955 Generacionalment estigué vinculada al grup The Movement En el volum Celebrations and Elegies 1982, defuig les formes més tradicionals, tot i que no fou una poetessa experimentadora Posteriorment publicà The Mind Has Mountains 1966 i Extending The Territory 1985 Rebé el premi WH Smith per Collected Poems 1953-85 1986

Migcampista, milità en el Granollers, el Comtal, el Sabadell i el San Fernando abans de fitxar pel Betis 1962-64, amb el qual jugà dues temporades a primera divisió L’estiu del 1964 fou traspassat a l’Atlético de Madrid, però el 10 de juliol d’aquell any, durant un partit patí un mareig que derivà en un coma profund del qual mai més no es despertà El 14 de juny de 1967 fou objecte d’un homenatge, a l’estadi del Manzanares

La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks  amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort

Estudià física i geografia a Heidelberg, Berlín i Kiel Viatjà a Amèrica per desenvolupar treballs cartogràfics a la regió inuit, i allà es despertà el seu interès per l’etnologia De retorn a Berlín, se sentí atret pels mètodes de l’antropologia i l’estudi de la música d’altres cultures, i retornà a l’Amèrica del Nord per investigar els pobles indis El 1888 començà a donar classes a la Universitat de Clark i, del 1899 i al 1937, a la de Columbia Els seus treballs foren capdavanters en l’estudi de les tradicions orals i serviren de model a altres recerques etnomusicològiques

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…