Resultats de la cerca

Membre del consell directiu dels observatoris Hale fins el 1957, és conegut pels seus treballs sobre el desplaçament cap al vermell de la llum de les galàxies El 1925 descobrí amb Hubble la relació entre desplaçament cap al vermell i la magnitud de les galàxies, que posteriorment ha esdevingut la relació distància-velocitat utilitzada per a mesurar la distància de les galàxies llei de Hubble El 1956 publicà, juntament amb NUMayall i ARSandage, un dels articles més importants de la cosmologia moderna, Redshifts and Magnitudes of Extragalactic Nebulae , on hi ha la…

Inventà diversos aparells elèctrics, entre els quals cal destacar una làmpada d’arc de desplaçament diferencial i un dinamòmetre També perfeccionà el telègraf de Hughes El 1884 ideà la bugia que duu el seu nom

Fou porter del Club Universitari durant la dècada de 1910 Defensà la porteria de Catalunya en dues ocasions, ambdues contra el FC Maonès, en el desplaçament que la selecció efectuà a Menorca, al març del 1910

Estudià els canvis d’estat de la matèria aplicant corbes tèrmiques de la seva invenció El 1884 descobrí la llei del desplaçament de l’equilibri o principi que duu el seu nom i creà la metallografia microscòpica

És autor d' Antidotarium seu practica medicinae , resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Especialitzada en genètica vegetal, es doctorà el 1927 a la Universitat de Cornell Ingressà al departament de genètica de la Institució Carnegie de Cold Spring Harbour 1942 i a l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1944 El 1983 rebé el premi Nobel de medicina per la descoberta, els anys quaranta, de la capacitat de desplaçament dels gens dins del cromosoma

En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss

Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia

Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior