Resultats de la cerca

És autor d’una de les primeres colleccions de quartetes místiques de la literatura persa

Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París

Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda

Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca  Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…

Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…

Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…