Resultats de la cerca

Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil

Participà en el cop d’estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas 1930 Diputat socioprogressista 1934-37, s’exilià a l’Argentina després del viratge dictatorial de Vargas Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l’oposició fins el 1950, que esdevingué vicepresident de la República en 1954-55 substituí Vargas com a president

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU

Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors Els seus reports al senat venecià publicats el 1868 reflecteixen el caràcter dictatorial del comte duc d’Olivares i l’odi que aquest tenia a Catalunya Durant el seu govern ducal s’alià 1684 amb el papa, l’Imperi i Polònia contra els turcs

Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià

Format des de molt jove en escoles militars de Nigèria, la Gran Bretanya i els EUA, participà en l’enderrocament de tres governs militars i acabà autoproclamant-se president de Nigèria l’any 1993, després d’unes eleccions generals que guanyà el candidat Moshood Ariola Instaurà un règim dictatorial, eliminant les institucions democràtiques, abolint els partits polítics i controlant fermament la premsa Durant el seu mandat es denunciaren contínues violacions dels drets humans Després de la seva mort li succeí en el càrrec el militar Abdulsalami Abubakar

Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants