Resultats de la cerca

En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

Membre del Club Natació Sabadell, participà en diversos campionats d’Espanya de natació Aconseguí la medalla de plata en 100 m lliure, 400 m lliure, 100 m braça i 100 m esquena als Jocs Paralímpics de Seül 1988 Fou coordinadora de natació de la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física 2008-11

Té una discapacitat visual del 75% El 1995 fou el cinquè classificat en salt de llargada al Campionat d’Europa d’atletisme, posició que millorà dos anys després amb una quarta posició Amb la selecció espanyola de futbol sala, fou subcampió d’Europa 2001 i bronze 2007 El 2008 fou cinquè en el Campionat del Món

Membre del Club Esportiu Powerlifting Olesa, entrena a les ordres del fisioculturista Josep Camats És recordista estatal de l’especialitat per a persones amb discapacitat amb una marca de 95 kg,assolida al VIII Obert d’Esgrima i Halterofília Copa d’Espanya Ciudad de Alcorcón 2010 En el seu palmarès internacional, destaca la cinquena posició en la categoria de 82,5 kg obtinguda en el Mundial d’halterofília adaptada 2010

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Jugà durant més de 60 anys i el seu paper fou fonamental per a la normalització de la pràctica esportiva per a les persones amb discapacitat La Federació Esportiva de Sords de Catalunya creà el torneig d’escacs Joan Saumell

Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris 1999-2007, el Club Atlètic Blanc i Blau 2007-08 i l’ISS Hospitalet des del 2008 Fou campió de Catalunya i d’Espanya en les proves de 100, 200 i 400 m entre l’any 2000 i el 2010 Baté en nombroses ocasions els rècords espanyols de 100, 200, 400, 800 i 1500 m, mitja marató i marató El 2010 s’adjudicà la Mitja Marató de Gavà, la de Barcelona i la Cursa dels Bombers de Barcelona Amb la selecció catalana participà en la Marató de Berlín 2006 i en la d’Oita Japó, 2008 Fou escollit millor atleta discapacitat català els anys 2008 i 2009 i rebé el…

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984-92 i dels…

Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze 1977, i cinc ors, dues plates i un bronze 1979 Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs Paralímpics de Heidelberg 1972 i…