Resultats de la cerca

El 25 d’octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà illès Fou ajusticiat el 4 de gener de 1879

Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort conclogué que rebé…

Fill d’un pastor cristià fonamentalista, començà a cantar a l’església del seu pare, però ben aviat s’integrà en grups de doo-wop i es convertí en la principal estrella de la discogràfica Motown La seva veu de tenor abraçava tres octaves, i el seu ampli repertori comprenia balades romàntiques, rhythm-and-blues , pop i el soul més frenètic i sofisticat, amb constants referències jazzístiques Destacà en aquest estil, perquè introduí en les seves cançons lletres compromeses que incloïen reivindicacions polítiques Un dels seus discos més populars fou What’s going on 1971, que es convertí en el…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…

Fill d’un pastor que li feia obeir una moral rigorosa, a tres anys ja cantava al cor de l’església Rebé lliçons de piano i bateria, i de seguida excellí com a solista De jove destacà en grups esporàdics de doo wop i actuà amb la formació Moonglows El 1963 interpretà Pride and Joy , la primera de 39 cançons que arribaren a estar entre les deu més venudes a les llistes de vendes nord-americanes Els seus duets amb la cantant Tammi Terrell foren populars, però el 1970 la seva parella artística morí El seu traspàs afectà profundament Gaye i la conflictiva situació social als EUA, amb el rerefons…

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…

Nascut en una rica família paixtu , s'educà en escoles d’elit al Pakistan i a la Gran Bretanya Compaginà els estudis de filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1976, amb la pràctica del criquet Professional des del final dels anys setanta, des del 1982 fou capità de la selecció pakistanesa de criquet diverses vegades, i el 1992 assolí el títol mundial Retirat aquest mateix any, abandonà la imatge de playboy amb què s’havia fet famós i abraçà el sufisme Dedicat a la filantropia, el 1994 fundà el Shaukat Khanum Memorial Cancer Hospital Crític amb la corrupció…