Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Ponç Descatllar i de Móra
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia.
Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial
Joan Molinari i Galceran
Educació
Música
Pedagog musical.
Deixeble d’Enric Granados, amplià estudis musicals a París i a Ginebra Es dedicà a la formació de pianistes Inventà un aparell per a millorar la disposició de les mans i afavorir la independència dels dits Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari i publicà mètodes i obres teòriques dedicades al piano
Antoni Oliver Gras
Futbol
Dirigent de futbol.
Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
Miquel de Cordelles
Història del dret
Jurista.
Noble, doctor en drets, fou regent del consell reial i del Consell d’Aragó El 1586 fou nomenat per Felip II de Castella membre de la comissió que redactà la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya Per disposició testamentària del seu oncle Jaume de Cordelles féu construir l’edifici del Collegi de Cordelles 1593, del qual fou primer patró i al qual, en morir, llegà la seva valuosa biblioteca jurídica
Mario Tobino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc
Ramon Desbrull
Urbanisme
Urbanista.
A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium
Pere Gilbert
Astronomia
Medicina
Astrònom i metge.
El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents
Rafael Ferrer i Coll
Economia
Literatura
Secretari i hereu de Jaume Ferrer de Blanes.
Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós
Pere Cavaro
Pintura
Pintor sard.
Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina