Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ponç d’Aguilaniu
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda
Alexander Pfänder
Filosofia
Filòsof alemany.
Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik 1921, considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques És autor de Phänomenologie des Wollens ‘Fenomenologia del voler’, 1900, Motive und Motivation 1911, Zur Psychologie der Gesinnungen ‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16 i Die Seele des Menschen ‘L’ànima…
Francesc Celelles
Dret
Jurista.
Fixà el text de diverses disposicions legals antigues que ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat 1494, reeditada diverses vegades
Jovià
Història
Emperador romà (363-364).
Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià
Beltrán Vélez de Guevara
Història
Militar
Militar castellà.
Primer marquès de Guevara i primer comte de Campo Real 1653 Cavaller de l’orde d’Alcántara, fou nomenat per Felip IV de Castella membre del consell reial El 1651 fou enviat a Sardenya com a virrei Les seves disposicions per a alterar la moneda de billó —per combatre els falsificadors— provocaren seriosos avalots Morí en el càrrec
Gai Oppi
Història
Tribú de la plebs romà.
El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató
Pavel Ivanovič Mel’nikov
Literatura
Escriptor rus.
Descriví la vida i l’ambient dels sectaris del ritu antic Raskol a la ribera del Volga, i també el medi dels mercaders, el seu despotisme i la seva cobejança Krasil’nikovy ‘Els Krassilnikov’, 1852, V lesakh ‘Al bosc’, 1868-74, Na gorakh ‘A les muntanyes’, 1875-81 Compongué els tres volums de Sbornik postanovlenij otnosjaščikhsja k raskolu ‘Recull de totes les disposicions referents al cisma’, 1860-63
Vespasià Gonzaga de Guastalla
Història
Noble.
Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat
Arnau de Jardí
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1272-1306).
Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia
Antonio del Valle
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina