Resultats de la cerca
Es mostren 424 resultats
Joan Cumella i Monner
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials
José María Zubeldia Amador
Periodisme
Esport general
Periodista.
Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions
Antoni Rojas Torà
Ciclisme
Organitzador d’esdeveniments ciclistes.
Competí amb l’Esport Ciclista Manresà El 1985 inicià l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya dins dels Amics Cicloturistes del Cor de Barcelona L’esdeveniment es perllongà quinze anys fins que entrà en el seu muntatge l’empresa Terra de Diversions Rebé diverses distincions de la Federació Catalana de Ciclisme
Josep Palou Vidal
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Emil Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven
Pere García Lorente
Esport general
Art
Dibuixant i caricaturista.
Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966
Ronald Clarke
Atletisme
Atleta australià.
Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE
Christopher Hinton
Enginyer nuclear anglès.
Ocupà diversos càrrecs polítics durant la Segona Guerra Mundial i després tingué un paper important en el desenvolupament del programa nuclear a la Gran Bretanya i de la cooperació amb els EUA El 1954 esdevingué director del grup industrial de la UK Atomic Energy Authority i dirigí la construcció i realització de la primera central nuclear del món, Calder Hall, inaugurada el 1956 Membre de la Royal Society, rebé diverses distincions acadèmiques
Jordi Boquet Blanch

Jordi Boquet Blanch
Arxiu J.L. Boquet
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet
Albert Sols i Garcia
Bioquímica
Bioquímic.
Doctor en medicina per la Universitat de Madrid, s’especialitzà en bioquímica, disciplina en la qual adquirí renom internacional Exercí de professor a la facultat de medicina de Barcelona 1946-50 i investigà a la University of Washington Medical School 1951-53 i al CSIC 1954-75 Fou professor i catedràtic 1976 de bioquímica de la facultat de medicina de Madrid Guardonat amb nombroses distincions acadèmiques, és autor d’un centenar de treballs, especialment sobre enzimologia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina