Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Francisco Cabello
Historiografia
Història del dret
Advocat, polític i historiador.
Fou cap polític de les províncies de Terol, Castelló i València, diputat a corts per aquests districtes 1840-43 i ministre de governació 1844 Publicà Historia de la guerra última en Aragón y Valencia 1845-46
Vicent Calabuig i Carra
Història
Dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures També fou senador per la província i per la Universitat de València
Adolf Beltran i Ibáñez
Història
Política
Polític.
Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València
Niqmepa‘
Història
Rei d’Ugarit (~1325-1265 aC).
Fill de Niqmaddu II , fou entronitzat per Muršiliš II en el lloc del seu germà Ar-Halba ~1335-1325 aC, que havia pres part en una revolta antihitita dels prínceps sirians Signà un nou tractat de vassallatge amb Muršiliš II, però hagué de renunciar als districtes de Siyanni i Ušnatu, lliurats a Karkamiš Durant el regnat de Muwatalliš ~1315-1285 aC, ajudà aquest contra Ramsès II en la batalla de Kadeš 1300 aC, i en el de Hattušiliš III ~1275 aC es mantingué al costat dels hitites, en contra dels egipcis
Paul Antonin Vidal
Música
Compositor, director d’orquestra i professor francès.
Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894 fou professor…
Salomó
Història
Rei d’Israel (970-931 aC).
Fill de David i de Betsabé, en la lluita per la successió al tron, s’oposà al seu germanastre gran, Adonies, i rebé l’ajut de la seva mare, del profeta Natan, del cap militar Banaïes i del gran sacerdot Sadoc Un cop rei, eliminà els seus adversaris El seu regnat fou pròsper per a Israel fomentà les relacions amb Egipte, Aràbia, Fenícia, Edom i Damasc i no emprengué cap guerra construí edificis i fortificà ciutats, i dividí Israel en dotze districtes administratius Donà un caràcter sumptuós a la cort i construí el temple de Jerusalem La tradició bíblica n'exalça la riquesa i la saviesa i li…
Clístenes
Història
Política
Polític demòcrata atenès, fill de Megacles.
Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle…
Carles III de Navarra
Història
Rei de Navarra (1387-1425).
Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó, però,…
Josep Maria Vallès i Ribot
Josep Maria Vallès i Ribot
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República 1873 Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català 1883, representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives Fundà els periòdics El Federalista , La Voz de Cataluña i La Región…
Miquel Joan de Taverner i de Rubí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…