Resultats de la cerca

Era a Barcelona el 402 i hi corregí un còdex de Noni i de les Sàtires de Persi, quan tenia 30 anys d’edat i en feia quatre que era militar Continuà la seva obra a Tolosa, al Llenguadoc

Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I , però fou perdonat pel rei Martí l’Humà el 1396 Assistí a la coronació del rei Martí 1399 a Saragossa, on duia la bandera reial

Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

Dedicat a una poesia molt intimista, arribà a crear temes d’una gran profunditat lírica El poema The Angel in the House 1854-56 palesa el seu ideal prerafaelita Convertit al catolicisme, la seva obra poètica evolucionà vers un erotisme de tema religiós The Unknown Eros , 1877 Però sobretot excellí —amb un vers musical que recorda l’estil de DG Rossetti— en la descripció d’escenaris naturals i en les projeccions d’un context domèstic

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral

Fou xantre de la catedral de Girona 1942 i prelat domèstic del papa 1962 Director del Secretariat Catequístic Nacional 1956-65, desenvolupà el mètode JECEL per a l’ensenyament inductiu del catecisme mitjançant llibres, làmines i diapositives Publicà, entre d’altres, L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols 1929, Gerona, la catedral y el museo diocesano 1952 i, amb Enric Bagué i Joan Petit, El tema eucarístico en el arte de España 1952

Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506

Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia