Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak…

Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records De la seva…

Estudià dret i exercí ocupacions diverses Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963 En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka Entre les seves novelles sobresurten Ostre slevadoné vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1965, de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet ‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965, Obsluhoval jsem anglickehó krále ‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971, Prílis hlucná…

És soci de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Poliesportiu Puigcerdà, membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE i professor d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i l’Escola Espanyola d’Esquí Ha fet més de 1500 escalades als Pirineus, els Picos de Europa, les Dolomites i els Alps paret nord de l’Eiger i Grans Jorasses Ha dut a terme ascensions a Yosemite El Capitan i Half Dome, 1986, els Andes del Perú 1987, els monts de Kenya…

L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i acer capaç d’…

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…