Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
César Luis Menotti

César Luis Menotti
© Domini públic
Futbol
Entrenador de futbol conegut com El Flaco.
S’inicià com a futbolista el 1960 i jugà al Rosario Central, el Racing, el Boca Juniors i el Santos brasiler es retirà el 1970 El mateix 1970 començà la seva carrera com a entrenador al Newell’s Old Boys de Rosario Un any més tard, passà a entrenar l’Huracán de Buenos Aires Posteriorment dirigí la selecció argentina 1974-82 que assolí la Copa del Món 1978, cosa que el convertí en una de les figures més influents del futbol mundial S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 3 de març de 1983 per substituir Udo Lattek com a entrenador i el mateix any guanyà la Copa del Rei i la I Copa de la Lliga…
Eugène-Samuel Grasset

Salon des Cent, monograma d’Eugène Grasset (1894)
Domini públic
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i dissenyador suís naturalitzat francès.
Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898
Michael Faraday

Portrait of Michael Faraday, de Thomas Phillips (1842)
Domini públic
Física
Físic i químic anglès.
Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits…
Isidre Lluçà i Casanoves

Monument al Timbaler del Bruc, declarat bé cultural d’interès nacional
Jlmoncada (Domini públic)
Història
Patriota.
Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc
Herrad de Landsberg

Dibuix del Hortus deliciarum, d’Herrad de Landsberg
Domini públic. Catholic University of Leuven, Belgium
Cristianisme
Abadessa del convent de Santa Otília, a Hohenburg (Alsàcia), el 1167.
Escriví i illustrà amb la seva comunitat l’ Hortus deliciarum , recull de diversos temes El manuscrit fou cremat el 1870 durant el saqueig d’Estrasburg hom en coneix alguns dibuixos
Giuseppe Chiesa Barati
Pintura
Pintor italià possiblement fill de comerciants establerts a Menorca en el període de domini britànic.
Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades
Francesc Carròs de Vilaragut
Història
Oposat al domini borbònic, quan València fou ocupada per Felip V (1707) s’establí a Barcelona.
S'oferí a lluitar a favor de la ciutat quan aquesta decidí de continuar la resistència 1713 i fou nomenat capità del regiment de la generalitat Morí defensant el baluard de Santa Clara agost del 1714
Jeroni Joan Burguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599
,
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Fortuny
Cristianisme
Prevere, jutge de tots els cristians de la regió de Lleida sota el domini del visir Zamega.
El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina