Resultats de la cerca

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac

Psicòleg nord-americà Graduat a la Universitat de Harvard, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica, la seva recerca s’ha centrat en els processos cognitius i en l’adquisició i l’ús de símbols en infants normals o amb capacitats superiors, d’una banda, i en adults que han sofert danys cerebrals, de l’altra, recerca que du a terme des del 1967 al capdavant del Projecte Zero, format per un equip d’especialistes La seva tesi principal sosté que, contràriament a les concepcions de la intelligència com un tot, coexisteixen en l’individu diversos tipus d’intelligènca teoria de les…

Traslladat als EUA a l’edat de tres anys, es graduà en bioquímica a la Universitat de Columbia el 1939 i es doctorà el 1947 Començà a publicar el 1939 obres de ciència-ficció, gènere que continuà després amb gran èxit La seva producció com a escriptor és extraordinària, sobretot com a autor d’obres de divulgació científica i de ciència-ficció, que han estat traduïdes a diverses llengües També publicà obres biogràfiques sobre homes de ciència i de caràcter històric Entre les seves obres sobresurten la trilogia formada per Foundation 1951, Foundation and Empire 1952 i Second Foundation 1953,…

Pertanyent a una família catòlica d’Irlanda del Nord, es graduà a la Queen University de Belfast l’any 1961 Durant uns quants anys exercí la docència a l'ensenyament secundari i del 1966 al 1970 ensenyà literatura anglesa a la Queen University Després d’un parèntesi a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley 1970-71, s'establí a Dublín, on treballà com a collaborador en la premsa i com a editor fins el 1975, i es dedicà novament a l’ensenyament superior al Carysfort College 1975-80 i posteriorment a Oxford 1989-94 i a Harvard 1985, entre altres institucions La seva poesia té un punt de…

S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema

Frederic I Barba-roja, del qual era conseller, li donà el ducat de Baviera, que havia arrabassat a Enric el Lleó 1180 Els seus descendents hi regnaren fins el 1918

S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou reclòs i sotmès a…

Organitzà la Lliga Catòlica 1609, i derrotà Frederic V del Palatinat Muntanya Blanca, 1620, fet que li permeté d’annexar el Palatinat als seus dominis 1622 i de rebre de l’emperador Ferran II la dignitat electoral de Baviera 1623 Segons les alternatives de la guerra dels Trenta Anys, prestà suport a Wallenstein o l’hi negà Signà el tractat d’Ulm amb França i Suècia 1647, antecedent del de Westfàlia 1648

Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715

Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79