Resultats de la cerca

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena…

Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89

Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates

D’idees conservadores, s’adherí formalment al feixisme Contrari al progrés i a la modernització, fou escriptor d’escassa fantasia però impecable en l’estil i un veritable prosatore d’arte La seva obra narrativa fou recollida en els volums Sei romanzi tra due secoli 1939 i Romanzi d’ambo i sessi 1941 Autor també d’assaigs L’evoluzione di GCarducci 1894, Il conte Cavour 1931

Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904, etc

Conreà sobretot la narració A cena col commendatore 1950, I racconti, 1927-1946 1961, i la novella America, primo amore 1935, La verità sul caso Motta 1941, Lettere da Capri 1954, Il vero Silvestri 1957, Le due città 1964, L’attore 1970, 55 novelle per l’inverno 1971, Lo smeraldo 1974, La sposa americana 1978, L’incendio 1981 i El Paseo de Gracia 1987 Ha dirigit, entre altres, els films Piccolo mondo antico 1940, Malombra 1942, La provinciale 1952 i, en collaboració amb CZavattini, Viaggio nella valle del Po 1957-58 per a la televisió

Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc

Fundador de la filmoteca de Milà, realitzà films neorealistes Il bandito , 1945 Senza pietà, 1948 Il mulino del Po , 1949 i amb Federico Fellini dirigí Luci del varietà 1950 veritables estudis psicològics Il cappotto, 1952 Guendalina, 1957, el film d’espionatge Fraulein Doktor 1969, amb M Aliprandi i d’altres estrictament comercials Anna , 1951 La lupa , 1952 Venga a prendere il caffè da noi , 1970 La cicala , 1980, etc Posteriorment, a més del llargmetratge Una spina nel cuore 1987 realitzà les sèries televisives Cristoforo Colombo 1985 —premi Emmy als EUA— i Due fratelli…

Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera , de V Bellini Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G Donizetti, moltes de les quals estrenà Il furioso all’isola di San Domingo 1833, Torquato Tasso Roma, 1833, Il campanello Nàpols, 1836, Pia di Tolomei Venècia, 1837, Maria Padilla Milà, 1841, etc A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excellí com a intèrpret verdià Ernani , I due Foscari , Rigoletto Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la seva carrera…

Segons J Subirà, Manuel visqué i es formà a Madrid El 1744, tocà, juntament amb els seus germans, en l’òpera Achille en Sciro que es representà al Coliseo del Buen Retiro Fou instrumentista de Las Reales Guardias Españolas i de Las Descalzas Reales de Madrid, i ocasionalment, suplent en la capella reial Compongué tant música instrumental com teatral Posà música a la primera sarsuela de Ramón de la Cruz, Quien complace a la deidad acierta a sacrificar , que s’estrenà el 1757 en una casa particular Fou, a més, un compositor de tonadillas , que segons Subirà escriví del 1758 al 1770 Pel que fa a…