Resultats de la cerca

Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp Conspirà contra Espartero 1841 i hagué d’exiliar-se el 1843 contribuí a enderrocar-lo Fou ministre de la guerra El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya Fou capità general de Catalunya 1845-46 i 1848-49 intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador maig del 1849 Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu govern 1854-56 i…

Vida Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales Osuna, 1555, Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas Valladolid, 1547 En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J Des Prés, N Gombert, C de Morales, A Willaert, PhVerdelot, J Mouton, L Compère, J Arcadelt i J…

Músic al servei de Francisco de Zúñiga i Avellaneda, és autor del Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas 1547, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, obra important per les fantasies i glosses de cançons castellanes i cançons neerlandeses, i Musisdicatum sd, collecció de motets, villancicos , romances, cançons, fantasies i sonates per a viola

L’any 1559 fou professor de la Universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus

Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí Hagué d’obligar al seu germà Francesc la baronia d’Orcau 1584 i vendre-li la d’Anglesola 1597 Fou gentilhome de Felip II i de Felip III, reis de Castella, actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló Obtingué el títol de comte d’Erill 1599 i ingressà a l’orde de Calatrava 1607 Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general Fortificà el Pallars i l’Urgell Nomenat majordom de…

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat

Estudià música amb Pedro Ciruelo a la Universitat d’Alcalá de Henares i amplià coneixements a Itàlia El 1528 és documentat com a mestre de capella a la catedral portuguesa d’Évora, on estigué actiu fins el 1544 Establert a Coïmbra els darrers anys de la seva vida, exercí de professor a la universitat d’aquesta ciutat Escriví dos tractats musicals que foren els primers impresos a Portugal, tot i que són escrits en castellà Tractado de canto llano 1533 i Tractado de canto mensurable 1535, que conté els primers exemples de polifonia editats a Portugal

Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…

Frenà la reconquesta a la vall del Duero, però hagué de fer cara a diverses insurreccions muladís ‘Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī