Resultats de la cerca

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

Predicador de professió, s’inicià en programes de gòspel de la ràdio, i aviat fou descobert pel segell discogràfic Atlantic, per al qual enregistrà nombrosos discs Adoptà el soul , que aleshores es trobava en plena eclosió i del qual aviat es convertí en un dels referents Tot i no aconseguir la fama de Sam Cooke, Otis Redding o Wilson Pickett, fou autor d’alguns dels grans èxits en aquest estil com ara Down in the Valley , Cry to Me o Everybody Needs Somebody to Love Entre els seus discs hom pot esmentar  Solomon Burke's Greatest Hits 1962, If You Need Me 1963, Rock ‘n’ Soul 1964, King…

L’any 1962, es traslladà als EUA, on treballà per a les emissores de ràdio WWR, de Dallas, KOMA, d’Oklahoma City, i KMEN, de Los Angeles, on conegué l’eclosió del pop i el rock L’any 1967 tornà a Anglaterra, primer a Radio London i poc després a la BBC, on desenvolupà tota la seva trajectòria Com a presentador i disc-jockey del programa nocturn “Top Gear”, fou un gran difusor de les noves tendències musicals, i contribuí decisivament a la popularització de la música underground i independent L’any 1998 fou nomenat Cavaller de l’Orde de l’Imperi Britànic per la seva aportació a l’àmbit de la…

Especialista en estil papallona, es formà al Club Natació Sabadell Amb catorze anys, guanyà el títol espanyol de 200 m 2008 i el 2010 fou l’any de la seva eclosió, en què es proclamà campiona d’Espanya de 100 m, campiona d’Europa júnior de 200 m i subcampiona de 100 m, i medalla de plata de 100 m i 200 m als Jocs de la Joventut El 2011 guanyà el títol i baté el rècord d’Espanya dels 100 m papallona, després de proclamar-se campiona mundial júnior de 200 m El 2012 repetí el títol espanyol i disputà els Campionats del Món en piscina curta i els Jocs Olímpics de Londres En els 200 m papallona…

Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’expressionistes…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Ingressà a la Masia el 1980 El seu debut a primera divisió 1988 coincidí amb l’eclosió del Dream Team Jugà 11 temporades en el primer equip 1988-98, on participà en un total de 421 partits També jugà a la Fiorentina, al Vila-real i es retirà al Livingston FC escocès Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Recopes d’Europa 1989, 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, cinc Lligues 1991-94, 1998, tres Copes del Rei 1990, 1997, 1998 i quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 Ha guanyat disset títols amb el FC Barcelona Jugà…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Quan tenia quatre anys, la seva família s’installà a Girona 1966 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1985, es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La obra literaria de Gonzalo Suárez Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1987-89 i, des del 1989, a la de Girona, com a professor de literatura espanyola La seva trajectòria com a escriptor començà amb el llibre de relats El móvil 1987 i amb la novella El inquilino 1989, a la qual seguí El vientre de la ballena 1997 La seva eclosió com a novellista arribà amb l’èxit d’una…