Resultats de la cerca

Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i…

Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després…

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les traditions 1960…

Propugnà l’ecumenisme espiritual i creà 1935 la Setmana Universal d’Oració per la unió dels cristians 18-25 de gener, celebrada actualment per totes les esglésies cristianes

Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959

Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’,…