Resultats de la cerca

Amb motiu de la revocació de l’edicte de Nantes emigrà del seu país Executà en estil clàssic diverses edificacions a Berlín i a Dresden

Catòlic d’esperit tolerant, estigué al servei d’Enric III i Enric IV Fou un dels redactors de l' edicte de Nantes 1598 Escriví Historia sui temporis 1604-08 i fou un gran bibliòfil

De l’orde dels predicadors, fou confessor de Felip III i després inquisidor general Com a tal promulgà un edicte que obligava els moriscs a batejar-se, fet que activà llur expulsió 1609 Ha estat esmentat entre els possibles autors de la segona part apòcrifa del Quixot 1614

Elegit cèsar per Dioclecià 293 dins l’esquema tetràrquic, lluità contra els gots 295 i els perses 297-298 Per la dimissió de Dioclecià i Maximià esdevingué august i tingué el poder sobre Itàlia i l’Orient Poc abans de la seva mort publicà un edicte favorable als cristians

Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors

És conegut pel tractat de pau que signà amb Išputahšu, rei de Kizzuwadna, i, sobretot, pel famós edicte de Telepinuš , que revivificà el pankuš tribunal suprem on eren dirimides les causes entre noblesa i monarquia i establí una nova llei successòria al tron Aquest decret és la font més important per a l’estudi del regne antic hitita ~1680-1500 aC

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio

Restablí les relacions amb les esglésies d’Àfrica i de l’Àsia Menor, trencades sota Esteve I , arran de la controvèrsia sobre la validesa del baptisme dels heretges i la readmissió dels lapsi Víctima del segon edicte de Valerià 258, sofrí el martiri, juntament amb quatre dels seus diaques, a les catacumbes de Calixt, on fou sorprès celebrant la litúrgia Fou venerat ja a la meitat del segle IV La seva festa se celebra el 5 d’agost

Confessor de la fe en la darrera persecució, fou el primer papa després de l' edicte de Milà 313, pel qual els cristians eren legalment reconeguts Pertanyen a la llegenda tant el baptisme que hauria conferit a Constantí com la famosa Donació de Constantí , així com la confirmació de les actes del concili de Nicea 325 —es limità a trametre-hi dos observadors— La seva festa és testimoniada ja al s V La seva festa se celebra el 31 de desembre

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón