Resultats de la cerca

Precursor de Plató en l’elaboració de les teories polítiques de l’estat, intentà de sistematitzar l’edificació de les ciutats amb planimetries regulars Sembla que collaborà amb Pèricles en la construcció del Pireu i que participà en la planificació de Rodes 408-407 aC, opinió que modernament és discutida

Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió

Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal LVenturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols Transformà la fortalesa de Pesaro Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic

Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884

Li fou encarregada 1933 l’organització dels transports i les fortificacions del Tercer Reich i creà l’Organisation Todt Aquesta entitat s’ocupà de la realització de la xarxa d’autopistes alemanyes 1933-38 i de l’edificació de la línia defensiva Siegfried 1937-40 Fou ministre d’armament i municions 1940 Mort ell, dirigí l’organització l’arquitecte ASpeer, que construí el Mur de l’Atlàntic

Diplomat en relacions institucionals i màrqueting públic per la Universitat Autònoma de Barcelona 1996 i en arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya 1994, postgrau en direcció immobiliària per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 i graduat en ciències i tecnologies de l’edificació per La Salle-Universitat Ramon Llull 2010 Ha estat docent del programa de màster de Project Management en Edificació de la UPC i del 1992 al 1995 fou responsable de Relacions Institucionals de la Universitat de les Nacions Unides a Barcelona Ha desenvolupat part de la trajectòria…

Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona

Aquesta fallida revolta, provocada pel decidit intent d’Adrià de romanitzar la Judea supressió de la circumcisió, edificació a Jerusalem d’un temple a Júpiter, etc, fou atiada per diversos rabins, entre els quals destacà ‘Aqibà ben Yosef Aquest sobrenom de Simó —personatge convertit per una gran part del poble en messies i que àdhuc arribà a encunyar moneda a Jerusalem— fou interpretat com a “fill de la mentida” pels seus contraris L’any 1960 en foren descobertes prop de la mar Morta diverses cartes autògrafes