Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Luigi Einaudi
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948
Jean-Jacques Nattiez
Música
Teòric musical canadenc d’origen francès.
Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
Giovanni Levi
Historiografia
Historiador italià.
Ha estat professor a les Universitat de Torí i Viterbo, i actualment és catedràtic d’història econòmica a la Universitat de Venècia, d’on és degà de la facultat de lletres i filosofia A la dècada dels anys seixanta, i arran de la crítica a la història social que s’havia escrit fins aleshores, fou un dels impulsors, al costat de Carlo Ginzburg, Edoardo Grendi i Franco Ramella, de l’anomenada microhistòria italiana Ha estat codirector de la revista Quaderni storici i director de la collecció “Microstorie” de l’Editorial Einaudi Ha publicat L’erità immateriale Carriera di un…
Manuel de Torres Martínez
Economia
Economista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica…
Cesare Segre

Cesare Segre
© Universitat de les Illes Balears
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòleg i crític literari italià.
De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…
Cesare Pavese
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les…