Resultats de la cerca

Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes…

Deixeble de Boris Blacher, la seva obra no supera els límits d’una àmplia tonalitat Té òperes, com Prinzessin Turandot 1944, Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1947, basada en l’obra de GBüchner, Der Prozess 1953, basada en la de Kafka, i Der Besuch der alten Dame ‘La visita de la vella dama, 1971, segons l’obra de FDürrenmatt, simfonies Filadèlfia , 1961 Vienesa , 1977 Noces de Jesús , 1980 Muniquesa , 1985 i cantates, música de cambra i concerts

Germana de Clemens Brentano i casada amb Achim von Arnim, adquirí celebritat amb Goethes Briefwechsel mit einem Kinde ‘Correspondència de Goethe amb un infant’, 1835, en què elaborà l’experiència personal També són autobiogràfiques les novelles Die Günderode 1840 i Frühlingskranz ‘Garlanda de primavera’, 1844 Escriví també obres de caràcter polític i de crítica social Dies Buch gehört dem König ‘Aquest llibre és del rei’, 1843 Defensà la nació polonesa i estudià la condició —per denunciar-la— de l’obrer en el capitalisme naixent

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi o G Puccini…

Estudià cant a Berlín i debutà a Dresden el 1927 amb un paper secundari de Tannhäuser El 1931 inicià la seva trajectòria amb la companyia de l’Òpera de Berlín i el 1937 ho feu amb la de Viena Especialitzat en papers wagnerians, entre el 1933 i el 1944 i, posteriorment, en 1953-54 fou una de les estrelles del Festival de Bayreuth Fou contractat en teatres d’arreu del món per a presentar-hi òperes d’aquest compositor alemany Obtingué també èxits amb papers com els d’Otello, Florestan Fidelio i diversos personatges d’òperes de R Strauss, alguns dels quals enregistrà fonogràficament Participà…

Començà a estudiar medicina, però, acusat d’activitats dissidents i de desobediència durant el servei militar, fou arrestat i apartat de la universitat Amb la reunificació 1989 reprengué la carrera, i un cop acabada, començà a exercir en una clínica de la seva ciutat El 2004 abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a escriure A banda d’assaigs, poemes i narracions, és autor de les novelles Der Hecht, die Träume und das Portugiesische Café ‘El lluç de riu, el somni i el cafè portuguès’, 2000, Der Schlaf in den Uhren ‘El somni en els rellotges’, obra no publicada amb què el…

Estudià les condicions d’especiació climàtica en els animals, la fauna de les illes de la Sonda, la psicologia animal i la filosofia natural Publicà més d’una vintena de llibres, alguns de traduïts a diverses llengües, com Das Prinzip geographischer Rassenkreise ‘El principi de la delimitació geogràfica de les races’, 1929, Evolution Above the Species Level 1947, Homo sapiens Vom Tier zum Halbgott ‘Homo sapiens De l’animal al semi-deu’, 1959, Biophilosophie 1968, Gedächtnis, Begriffsbildung und Planhandlugen bei Tieren ‘Memòria, formació de la idea i planificació en els animals’, 1973,…

Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al Festival de…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Música de Viena, el 1940 fou contractat com a contrabaix solista de l’Òpera de Cracòvia, on romangué fins el 1944 Entre el 1945 i el 1973 fou membre de la Filharmònica de Viena La seva carrera de solista no s’inicià pròpiament fins el 1966, any en què començà també a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Viena Des de llavors feu gires de concerts per tot Europa, Àfrica i Àsia Convidat als festivals de Salzburg i Bregenz i al Mai de Versailles, tocava amb un contrabaix de Gabriel Lembock 1814-1892 Cal destacar la importància de la seva tasca pel…

Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de mestres com K Böhm…